Dijous 15 de Octubre – 19:00

Agustín Fernández Mallo, físic i escriptor, la seua última novel·la és Madre de corazón atómico (Seix Barral), seleccionada en significatives publicacions com una de les millors novel·les nacionals de 2024. Altres novel·les: El libro de todos los amores (Seix Barral, Fitzcarraldo, Premio Cercador Prize 2024, atorgat pels llibreters dels EUA al millor llibre traduït de l’any); Trilogía de la guerra (Seix Barral, Premio Biblioteca Breve; en inglés The Things We´ve Seen, Premio English PEN Award, editado por Fitzcarraldo y por FSG); Proyecto Nocilla (Nocilla Dream, Nocilla Experience, Nocilla Lab, Alfaguara), que va ser Premi Europeu de Literatura 2022, atorgat en Països Baixos; El hacedor (de Borges), remake y Limbo (Alfaguara) .

Els seus poemaris estan recopilats en Ya nadie se llamará como yo (Seix Barral), alguns d’ells premiats. És autor de  Postpoesía, hacia un nuevo paradigma, finalista del Premio Anagrama de Ensayo; T Teoría general de la basura (Galaxia Gutenberg, Premio Cálamo); La mirada imposible (Wunderkammer); La forma de la multitud (I Premio de Ensayo Eugenio Trías, Galaxia Gutenberg), El ángel de la Inteligencia Artificial (Galaxia Gutenberg), i coautor de Wittgenstein, arquitecto (Galaxia Gutenberg). La seua literatura està traduïda a catorze idiomes.

El ángel de la Inteligencia Artificial (Galaxia Gutenberg)

En este llibre, Fernández Mallo aborda una originalíssima idea, la unió de la Intel·ligència Artificial amb els àngels caiguts, per a traure a la llum multitud d’insospitats resultats, camins i idees que canvien la manera de veure les Intel·ligències Artificials. Una vegada més, Fernández Mallo ens obri una porta que estava sense obrir. Amb la dúctil i comprensible combinació de camps del saber a la qual ens té acostumats, explora tot això des de la física, l’antropologia, la metafísica i la teologia, proposant un nou
marc de pensament per a la IA.

I és que quan parlem d’Intel·ligència Artificial estem ja partint d’un abús del llenguatge, d’una «metàfora consentida» –la IA ni és intel·ligent ni és pròpiament artificial–, però el que sí que sabem amb seguretat és que la nostra obstinació per crear alguna cosa que com a humans ens supere es
troba ja larvat en l’origen de l’Homo sapiens, en una pulsió libidinal
que es troba directament relacionada amb el nostre etern desig de crear un
déu: pretenem crear una definitiva IA pel mateix motiu pel qual
alcem sistemes religiosos i divinitats a les quals demanem que ens
solucionen els problemes. El discurs social atribuït a la IA respon així a
un sistema de creences religioses, un més en la llarga llista que
antropològicament ens ha conformat com a éssers humans.