Júlia Díez (o Amelia Mayo) (Barcelona, 1968) va estudiar Edificació i Urbanisme, però sempre ha treballat en el món de la publicitat. Té un màster en Traffic Management. És fundadora i professora de la primera escola oficial de dansa irlandesa al país: AiresCeltes Maria Singal Irish Danse School, escola membre de l’Associació Mundial de Dansa Irlandesa. Obsessionada de tota classe de literatura, però sobretot de la literatura de gènere. Li agrada ser mare, els gats i els dies plujosos.
S’estrena en 2016 amb El cumhacht de Ethan (El mundo de Ethan en la seua segona edició i Ethan en la tercera), un llibre infantil que es troba com a lectura curricular en huit escoles catalanes amb La Topera Editorial.
Guanyadora de la tercera edició del premi Operació Tagus convocat per Edicions Tagus (Grupo Planeta i Àmbit Cultural d’El Corte Inglés), d’entre més de 400 obres, amb 3027 Sublevación (distopia steampunk), en 2016.
En 2018, publica El tratado de las puertas (fantasia juvenil), amb l’editorial Inkreadiblebooks.
Al setembre de 2021 veu la llum la tercera edició d’Ethan amb Apache Libros.
Al juliol de 2023 publica Las ciudades negras, El Faro de las Almas (fantasia juvenil), amb Apatxe Llibres.
Al març de 2025 publica Crónicas de un apellido inglés – 1 – Olivia (cozy mystery/romàntica històrica), el primer llibre de la saga Pemberfort, sota el pseudònim d’Amelia Mayo, amb Versàtil Edicions.
Al març de 2026 publica Crónicas de un impostor – 2 – Peyton (cozy mystery/romàntica històrica), el segon llibre de la saga Pemberfort, sota el pseudònim d’Amelia Mayo, amb Versàtil Edicions.
Al juny de 2026 publica Mara Sangrenegra (fantasia fosca/grimdark), amb Edicions el Transbordador.
Ha coordinat i participat en l’antologia de ciència-ficció Hellven en 2019, de Suseya Edicions, i també en Y si lo contamos… steampunk, en 2021, i en El ilustre Steampunk, en 2024, d’Apache Libros.
Ha col·laborat en les antologies: Doñana es arte, de Suseya Ediciones; Más macabras, de la Editorial Maluma; Ácronos de acero y sangre, d’Apache Libros; El Origen del País de las Maravillas, de Tinta púrpura; Donde las hadas no se aventuran, de Apache Libros; Jo March, crónicas de una mujercita escritora, de Tinta Púrpura; Mechacrónicas, d’Apache Libros; i Donde laten los engranajes, de Carola mía Ediciones.
Mara Sangrenegra (El Transbordador)
La mina de Llengua Trencada mai dorm, només canvia de color. Sota els seus sostres astellats, les vetes d’ònix palpiten amb un fulgor malalt. L’aire fa gust de fòsfor. Cada glopada estripa la gola, però sense respirar no hi ha paga; i, sense paga, no hi ha demà.
Diàriament, el sol Vénon s’apaga durant quatre hores. Ho diuen el Dol: un eclipsi en el qual la foscor allibera els rastrejadors, quimeres famolenques que patrullen per tot Sombrasol i devoren a qui no estiga protegit per l’ònix viu.
En la mina de Llengua Trencada, Mara Sangrenegra només pretén arribar viva al següent torn fins que xafa l’ombra d’un contrabandista i li l’arranca. L’home queda buit, i ella es queda amb els seus records. Des d’eixe moment, infinitat de brins daurats comencen a cremar-li en el cabell.
Mentres la Marchitez consumix a les gents de Sombrasol, una profecia antiga torna a circular de boca en boca: «Del Dol naixerà la Torxa».