Dissabte 17 de Octubre – 17:30

Isabel del Riu (Barcelona, 1983). Llicenciada en Filosofia per la UAB. Professional del món de llibre des de 2009. Autora de novel·la, relat i poesia. Agitadora cultural, community manager i llibretera. Col·labora en mitjans literaris com la revista Librújula.

Entre les seues últimes obres publicades trobem, en 2022, En la casa de Ícelo (InLimbo Ediciones), una compilació de relats de terror que naixen d’allò més profund del subconscient. “MARE” (amb Spècula Llibres), novel·la en català que viatja des de la ciència-ficció al terror còsmic (Guanyadora del X Premis Imperdible a millor novel·la de gènere fantàstic i finalista del Premi Ictineu 2023), publicada en castellà en el 2023, “MARE” amb Edicions El Transbordador. I La Ausencia de todos los Colores , una novel·la de fantasia fosca i urbana, continuació de Rojo sobre Negro .

No albiro el bosc amb Mai Més Llibres i Lo que no veo en el bosque amb Runas és la seua última novel·la, que cavalca entre el folk horror i la ciència-ficció en una ucronía distòpica.

Lo que no veo en el bosque (Runas)

Tornar a la llar és invocar la memòria dels fantasmes.

Eloise fuig de la seua vida, deixa arrere l’aparent seguretat de la ciutat per a tornar al poble de muntanya on es va criar. Un refugi entre la inhòspita naturalesa que domina el món. Però el viatge al refugi de la seua infància no és el que espera. La casa on perviu la memòria dels seus avis és un edifici en desús. El poble on passava els estius està massa prop del llindar del salvatge com per a ser segur. I la seguretat que busca no serà el que trobe després de la desaparició d’una xiqueta.

Al costat de Clara, la seua amiga de la infància i guardaboscos que ha viscut el canvi del món de prop, haurà d’enfrontar una evolució que avança massa ràpid com per a detindre-la.

«T’embolica en un capoll ucrónico mentres passes del desassossec al terror pensant si podria ocórrer ací». Glòria Serra

«Isabel del Riu li presta la seua veu a un bosc que som nosaltres, o hauríem de ser-ho. Una història aterridora que canviarà la teua manera de contemplar el futur. Una oda als esperits que es revela davant un desastre que, encara que vestit de rosa, resulta encara més fosc». Alberto Chicote