Miguel Garrido de Vega

Divendres 16 de Octubre – 19:30

Miguel Garrido de Vega (O Barco de Valdeorras, 1989) és escriptor i advocat. Ha sigut finalista del Premi Nadal 2025. És autor del llibre de relats La noche líquida (Páginas de Espuma, 2026). Col·labora habitualment amb la revista literària Zenda, la revista cultural El Asombrario, la revista sobre cultura japonesa Kaibun i la revista sobre el món de l’haiku Hotaru, entre altres mitjans. La seua primera novel·la, Meigallo (2017), va resultar finalista en els Premis Ignotus 2018. Els seus relats s’han publicat en editorials com a Salto de Página, Eolas, Orciny Press, El Transbordador, Pulpture o per l’Escola d’Imaginadores, han sigut seleccionats per Pòrtic-AEFCFT entre el més destacat del gènere escrit a Espanya entre 2015 i 2018, i han sigut premiats per l’Ajuntament de Ferrol, Biblioteques Públiques de Madrid o Eurostars Hotels, entre altres. Els seus haikus han sigut premiats i inclosos en antologies col·lectives com Aki no Koe (2021), Himawari (2022), Hanami (2023) o Lluvia de agosto (2024), codirigix Terror añadido ―un pòdcast sobre el món laboral, la salut mental i altres terrors quotidians―, col·labora amb el pòdcast literari Novembre Nocturn, és professor d’escriptura creativa i coordina clubs de lectura.

La noche líquida (Páginas de espuma)

La nit líquida proposa nadar entre dos aigües, enmig de l’abisme, en eixe instant on la memòria es funde amb els fets, quan les expectatives pesen més que la raó i les nostres arestes redibuixen la frontera del real. Éssers sense rostre en la negror d’un pantà, jazz en l’aniversari d’Hitler, hòmens mullats i xiquets fets a retalls, ulls vidriosos que travessen entranyes, dits que sostenen cigars al costat de la piscina, dones que criden des de les profunditats. I algú que corre en la foscor. Estos personatges nien la seua por en l’aquàtic, la qual cosa fluïx, i senten que la vida se’ls escapa entre els dits, com quan intentem beure amb les mans: l’aigua acabarà escorrent-se en un toll que tot el xopa. I, ací, sota la superfície, ja traslluïx una ombra.