Dissabte 17 de Octubre – 12:30

Mariana Orantes (Ciudad de México, 1986). Escriptora i artista. És autora dels llibres de poesia El día del diente de leche y La casa vertebrada; de los ensayos literarios Huérfanos, La pulga de Satán, Los caballeros se quedan a descansar, Visita guiada al mundo de los muertos i Todo está lleno de diosas; i del llibre per a xiquets Érase una vez en Los Beatos.

Ha sigut becària del programa Jóvens Creadors del Fons Nacional per a la Cultura i les Arts de Mèxic i de la Fundació per a les Lletres Mexicanes. Va rebre la beca de Residències Artístiques per al seu llibre Actuacions, moda i discos punk a Barcelona, i a partir d’eixe projecte li va ser concedida la Beca d’Escriptura Creativa Montserrat Roig 2020. Va ser part del Processi 150 de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma, així com del 9é Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, on també va realitzar una estada d’investigació.

Caer bajo tierra (Mariana Orantes)

Quan succeïx un crim, hi ha una ferida que perdura i ho aconseguix tot. Caure sota terra és un descens a la profunditat del somni i la memòria; de la violència i l’assassinat; del Mictlán, la regió dels morts al Mèxic antic; de l’Asclepeion romà, al qual els malalts acudien buscant curar els seus mals. Als inframons íntims de quatre dones marcades pel feminicidi: Julia Mazatl, una artista eclèctica que escapa d’una clínica psiquiàtrica per a endinsar-se en un laberint de coves; Mercedes Petrona, una científica que investiga els abismes del món oníric; Cecilia, una xiqueta víctima de la voràgine de feminicidis a la Ciutat de Mèxic, i Ana Laura Ek Dzib, una jove estudiant que indaga en el que la connecta amb Julia, Mercedes i Cecilia.

A Caure sota terra, la primera novel·la de la poeta i assagista mexicana Mariana Orants, confluïxen la investigació d’arxiu, la memòria, la ficció i un joc electrònic pel qual alguns dels personatges intenten comunicar-se amb els absents. Per les seues pàgines s’extravia un terrorista que escriu novel·les de ciència-ficció; un psiquiatre negligent; una mare que sotmet a la seua filla a teràpies i rituals, i un cúmul de referències a la mitologia mexicana que entrellaça tres boscos: l’Hickory als Apalatxes, el de Bomarzo a Roma i el de l’Ajusco a Mèxic.