Dissabte 11 d’octubre, 20.45
Julio Ángel Olivares Merino és investigador i docent en la Universitat de Jaén. Doctor en Filologia anglesa, la seua Tesi Doctoral versa sobre el mite del vampir en llengua anglesa, amb un estudi comparatiu entre Drácula, de Bram Stoker, i Salem’s Lot, de Stephen King, la translació del qual a la pantalla petita a càrrec de Tobe Hooper analitza al detall a Salem’s Lot: sota el signe del vampir (Shangrila Edicions, 2023).
Olivares ha impartit nombroses conferències, escrit llibres i articles sobre el sèptim art i la literatura de terror, centrant-se en temàtiques relacionades amb la semiòtica, el llenguatge figuratiu i el concepte de l’espectral, tant en l’àmbit anglosaxó ‒Edgar Allan Poe, August Derleth…‒ com en l’hispà, amb aproximacions als modes no mimètics de Julio Llamazares, Emília Pardo Bazán, Antonio Machado o Luis Mateo Díez. Destaquen les seues monografies sobre Ringu (Ringu: una mirada a l’abisme, Jaguar, 2005) i el fenomen «J-Horror», articles sobre el realitzador James Wan o el seu estudi sobre el cinema de Jaume Balagueró (Jaume Balagueró: en nom de la foscor, Akal, 2011). Ha traduït, prologat i editat antologies de contes de fantasmes anglesos com Nou fantasmes, de R. H. Malden (Diàbolo Edicions, 2021), o la prestigiosa col·lecció Fantasmes. Relats victorians i eduardianos (Akal, 2021), a més de preparar i traduir per a Càtedra l’edició de Carmilla, de Joseph Sheridan Le Fanu (2018) o els Contes infantils d’Oscar Wilde (2020). En 2020, va obtindre, al costat d’Antonio Ballesteros González, el Premi Internacional Joseph Sheridan Le Fanu per la seua labor investigadora i creadora dins del fantàstic.
Vampiros
Antologia de relats esgarrifosos. Des de l’Edat mitjana a la primera mitat del segle XX.
d’Antonio Andrés Ballesteros González (Editor), Eugenio Manuel Olivares Merino (Editor), Julio Ángel Olivares Merino (Editor), Laura Blázquez Cruz (Editora)
Una antologia única dels millors relats protagonitzats per vampirs.
Mite llegendari i proteic, el vampir ha acompanyat a l’ésser humà des de temps immemorials, a l’aguait com a anunciació de l’alteritat, les pors reprimides i la voracitat dels nostres traumes, o formant part indissociable de la nostra essència com a plasmació de la mitat fosca i il·lustració de la dualitat que ens constituïx i materialitza els nostres anhels i instints més inconfessables.
La present antologia traça l’evolució del vampir en llengua anglesa des de les seues manifestacions en textos medievals, amb semas i modus operandi que anticipen les característiques primordials del chupasangres en segles posteriors, fins a l’eclosió manifesta de l’ens en el període decimonònic, amb la canonització dels vampirs de Polidori, Byron, Le Fanu, i, sobretot, l’obra seminal de Bram Stoker, desembocant en la idiosincràsia eclèctica o la reinterpretació avantguardista i allunyada dels pressupostos clàssics i puristes que dinamitzen la varietat i estilització del mite en la primera mitat del segle xx, com a gènesi de les dràstiques transformacions que es donarien, posteriorment, en la postmodernitat, metamorfosant-se el vampir en una icona adolescent o una sort de zombi descerebrat i despullat de la seua aura aterridora
Els relats compilats en este volum giren entorn de conceptes i motius angulars com la immortalitat, la depredació en la seua accepció literal i figurativa ‒física, emocional, econòmica, biològica, etc.‒, la pèrdua de la identitat i la sang com a manteniment vital i elemental tematizado. Són obres a mode de cròniques de les tenebres sobre dimonis o paràsits de la sang en la ploma d’escribes de l’edat mitjana, textos a mig camí entre el real i el llegendari, traduïts del llatí a l’espanyol, als quals s’unixen relats d’autors consagrats dins del període daurat del gènere fantàstic com Joseph Sheridan Le Fanu, Bram Stoker, Mary E. Wilkins Freeman o, més tardans, H. P. Lovecraft i E. F. Benson, sense obviar a uns altres més invisibles que, com Manly Wade Wellman o Greye La Spina, van gaudir de predicament i van tindre els seus adeptes dins de l’àmbit de les publicacions «pulp» de les primeres dècades del segle xx. La nostra antologia, a diferència d’altres publicades amb anterioritat, s’endinsa en les ombres procel·loses dels temps medievals, sondejant orígens que a penes han sigut estudiats i als quals no se’ls ha prestat massa atenció prèviament.
Una segona part de l’obra abasta narracions del segle XIX, tant del període romàntic com d’època victoriana, des del primigeni malson de «El vampir» de Polidori (1819), fins a arribar a Drácula, cim del gènere i punt d’inflexió vampírica. Un tercer apartat engloba relats compostos des de la data de publicació de la magna obra de Bram Stoker (1897) fins a la mitat del segle xx. La raó d’esta restricció cronològica es deu al fet que, a partir aproximadament del citat paràmetre, el vampir, amb les degudes excepcions i matisos, va deixar de ser gradualment una icona terrorífica per a convertir-se en repositori cultural d’una altra mena d’ansietats i obsessions, patint un procés de «desencantament». En termes generals, l’evolució del vampir després de la Segona Guerra Mundial presenta transformacions i canvis tan significatius i diferencials respecte a les anteriors etapes que mereixeria una aproximació específica al fenomen.
Precedides d’una introducció d’índole general, les narracions, acuradament anotades, van acompanyades per introduccions específiques relatives als seus autors i als relats en si, respectivament. En este sentit, la nostra antologia proporciona una completa informació biogràfica i crítica respecte als textos seleccionats.
En definitiva, benvolgut lector, benvolguda lectora, parafrasejant les iròniques paraules de benvinguda al seu lúgubre habitada per part del comte Drácula en la immortal novel·la de Stoker, «Entre lliurement, isca sense perill, i deixe part de la felicitat que porta amb si».
El misterio de Salem’s Slot (Shangrila)
El present estudi planteja una aproximació en profunditat, profusament il·lustrada i documentada, a un de les grans fites dins de l’evolució del mite vampírico en la xicoteta i pantalla gran: El misteri de Salem’s Lot (1979), adaptació televisiva de l’obra homònima de Stephen King, dirigida per Tobe Hooper i fenomen de masses que, hui dia, continua comptant amb un creixent nombre d’adeptes i una visibilitat denotada i transversal en diferents manifestacions i àmbits artístics.
A partir d’una contextualització cronològica de la minisèrie, amb referències a camps com la literatura, el cinema i la cultura popular, este treball ajuda a comprendre les claus d’una obra indiscutiblement seminal, definitiva i influent que, a la fi de la dècada dels setanta, va suposar una referenda dels paràmetres i semas més clàssics i puristes del vampir en un moment de transició i reconfiguració del mite a partir de derives i relectures postmodernes vàries. Oferim en estes pàgines, allèn la glossa anecdòtica d’aspectes relatius al procés de filmació, producció i altres circumstàncies després de les càmeres, tot allò que constituïx l’essència diferencial d’una cinta categòrica i referencial dins de la filmografia vampírica, el cinema de terror i, sense cap dubte, fart rellevant dins del sèptim art en general.
El misteri de Salem’s Lot: sota el signe del vampir és una anàlisi fílmica i semiòtica a partir de la definició i interpretació al detall d’escenes, plans, modalitzacions escenogràfiques i el desglossament d’aspectes bàsics com la caracterització, la definició de l’espai tematizado, l’ambientació, l’ús expressiu i narratiu de la banda sonora, l’imaginari simbòlic o la tècnica del suspens, tenint sempre com a referent el text original de Stephen King a fi d’enriquir les nostres conclusions amb el fonament d’una lectura comparada entre literatura i translació a pantalla.
Julio Ángel Olivares Merino és investigador i docent en la Universitat de Jaén. Doctor en Filologia anglesa, la seua Tesi Doctoral versa sobre el mite del vampir en llengua anglesa, amb un estudi comparatiu entre Drácula, de Bram Stoker, i Salem’s Lot, de Stephen King, la translació del qual a la pantalla petita a càrrec de Tobe Hooper analitza al detall a Salem’s Lot: sota el signe del vampir (Shangrila Edicions, 2023). Olivares ha impartit nombroses conferències, escrit llibres i articles sobre el sèptim art i la literatura de terror, centrant-se en temàtiques relacionades amb la semiòtica, el llenguatge figuratiu i el concepte de l’espectral, tant en l’àmbit anglosaxó ‒Edgar Allan Poe, August Derleth…‒ com en l’hispà, amb aproximacions als modes no mimètics de Julio Llamazares, Emília Pardo Bazán, Antonio Machado o Luis Mateo Díez. Destaquen les seues monografies sobre Ringu (Ringu: una mirada a l’abisme, Jaguar, 2005) i el fenomen «J-Horror», articles sobre el realitzador James Wan o el seu estudi sobre el cinema de Jaume Balagueró (Jaume Balagueró: en nom de la foscor, Akal, 2011). Ha traduït, prologat i editat antologies de contes de fantasmes anglesos com Nou fantasmes, de R. H. Malden (Diàbolo Edicions, 2021), o la prestigiosa col·lecció Fantasmes. Relats victorians i eduardianos (Akal, 2021), a més de preparar i traduir per a Càtedra l’edició de Carmilla, de Joseph Sheridan Le Fanu (2018) o els Contes infantils d’Oscar Wilde (2020). En 2020, va obtindre, al costat d’Antonio Ballesteros González, el Premi Internacional Joseph Sheridan Le Fanu per la seua labor investigadora i creadora dins del fantàstic.