Luis Artigue

Dissabte 26 de Novembre, 16.30

Luis Artigue (Lleó, 1974) És llicenciat en Filologia Hispànica i va ampliar estudis en la Universitat de Toronto. Ha publicat poemes, contes, articles i set novel·les, entre elles Club La Sorbona (Premi Miguel Delibes), On sempre és mitjanit (Premi Celsius 2019) i Café Jazz l’Esbudellador (Premi de Novel·la Lloret Negre), aquestes dues últimes en editorial Peix de Plata. La seua obra ha sigut traduïda i editada a Itàlia i Portugal i ha obtingut el Premi Ull Crític.

Ficción para multitudes (Peix de Plata)

No és la primera vegada que veiem la influència del còmic i la novel·la gràfica en una obra de Luis Artigue; la vam veure clarament en «On sempre és mitjanit» (Premi Celsius 2019). No obstant això, en aquesta ocasió, la referència al gènere vertebra tota la història a través del seu protagonista, Nathaniel Mortimer, un reeixit historietista. Podríem dir que «Ficció per a multituds» és un homenatge al gènere?

Soc un adúlter: estime el gènere tant com la cultura canònica i no puc deixar a cap de les dues. Vaig estudiar literatura acadèmica en la universitat espanyola, però li vaig posar les banyes a la literatura acadèmica xopant-me com a lector en la foscor del rober de molta literatura pulp i de gènere (després gràcies a una beca vaig passar a estudiar en una universitat nord-americana i allí vaig aprendre que el gènere també pot ser acadèmic, que el popular també pot ser culte i que la nova novel·la serà híbrida o no serà)… Amo per això a aqueix tipus amb gorra marinera, gest hieràtic, pendent de bucaner en l’orella i un cigar en la boca, fill d’un mariner de Cornualla i d’una gitana de Gibraltar, anomenat Curt Maltés, el qual em va portar en els seus inoblidables passejos per les geografies més exòtiques i perilloses. I amo el despertar de l’atracció cap a l’abisme i la seducció del mal que descriu Patricia Higsmith en Estranys en un tren i moltes altres novel·les inquietants seues, i amo la novel·la gòtica clàssica (El manuscrit trobat a Saragossa de Jan Potocki, per exemple) i la gòtica moderna d’Anne Rice i John Ajvide Lindquist, i amo el realisme visionari de Cortázar i Calvino tant com la ciència-ficció especulativa d’Arthur C. Clarke, la ciència-ficció divertida, enginyosa i eixelebrada de Fredric Bown i Robert A. Heinlein, i amo al seu torn a Cervantes, i Sant Joan de la Creu, que també eren a la seua manera i en el seu temps dos friquis.

«Comences a llegir a Luis Artigue, i al cap d’un minut ja rius i enveges la seua gran intel·ligència. Als cinc, la història t’ha segrestat. Als deu, poden ocórrer successos paranormals al teu voltant (quasi sempre ocorren quan lliges a Artigue), però continuaràs llegint! FICCIÓ PER A MULTITUDS uneix, com en totes les seues obres, gran literatura, humor, misteri i escenes que voregen l’absurd, i em confirma que aquest narrador es convertirà en un autor a citar quan pensem en Kurt Vonnegut, Carlo Emilio Gadda o Witold Gombrowicz».  José Carlos Somoza