Dissabte 11 d’octubre, 13.10
Adriana Murad Konings (Madrid, 1997) és doctora en Literatura per la Universitat de York. Es va graduar en Literatura General i Comparada per la Universitat Complutense de Madrid, va cursar un màster en Estudis Literaris en Goldsmiths i un altre en Narrativa a l’Escola d’Escriptors. Ha sigut una de les traductores de la poesia reunida d’Hilda Doolittle i es dedica a impartir tallers d’escriptura creativa i a coordinar clubs de lectura en biblioteques públiques. Com a escriptora, va debutar amb Los días leves (Binomi, 2023), novel·la que va resultar finalista tant del Premi Herralde de Novel·la (2020) com del Premi Nadal (2023). La seua segona novel·la, Los idólatras y todos los que aman, va formar part també de la selecció final del Premi Herralde de Novel·la en 2023.
Los idólatras y todos los que aman (Anagrama)
Amb les mans tremoloses pel plor i la sorpresa, Elizabeth Jameson deixa el cadàver impol·lut del seu gat sobre la taula de la cuina de Rita, la seua inquilina, també doctoranda del seu fill, Florian. L’animal, de nom Douglas, havia esgotat les seues set vides la nit anterior, i va començar el dia enterrat en una tomba improvisada al jardí, on havien d’anar les roses.
No obstant això, eixe matí, després d’una processó al supermercat per a retornar el pense que la seua mascota mai arribaria a menjar-se, Elizabeth troba al seu gat, lliure de terra i brutícia, enfront de la porta de la seua casa. Rita la consola, compungida per la culpa, perquè sap que el responsable és el seu gos, Kurt, i que el delicte podria costar-li la casa i el futur. «A vegades, l’amor és tan profund que simplement no pot quedar-se sota terra», li diu. I Elizabeth decidix creure.
Esta mentida, amb prou faenes piadosa, serà el detonant d’un polvorí de rancors i desitjos ocults que embolica a l’anciana i a la seua jove inquilina: els d’un fill que culpa a la seua mare per la mort del seu pare i per l’accident d’equitació que el va deixar coix; els d’una nora en un matrimoni infeliç que cobeja la seua casa; els d’un parell de nets malcriats l’amor dels quals es pot comprar, però no durant molt de temps. I, abans de res, serà el descens a la bogeria de dos dones amb una inclinació instrumental i unes ambicions tan elevades com fantasioses, en una fugida cap avant de passats millorables cap a futurs quimèrics.
Sota esta premissa que oscil·la entre el vodevil i la novel·la de fantasmes al més pur estil Henry James, Els idòlatres i tots els que estimen desplega un microcosmos d’equívocs inabastables, un escenari on els personatges es troben i separen tan immersos en les seues pròpies maquinacions que manquen del temps i de les ganes per a reconéixer la seua mútua humanitat. Adriana Murad Konings sorprén amb una singularíssima novel·la en la qual el dol per la mort d’una mascota obri les portes a un univers absurd —d’una comicitat digna de Muriel Spark—, addictiu i ple d’emotivitat.