Dissabte 11 d’octubre, 17:10

José Luis Pascual (Madrid, 1974). Des de 2014 administra la revista digital Dins del Monòlit, espai dedicat a la divulgació de literatura i cinema en el qual predominen els gèneres de terror i fantàstics. Ha publicat el poemari Júpiter sota el crescógrafo (Open City) i el llibre de relats Coneixeràs la mar, eixa ampla tomba (Eolas Edicions), a més de participar en nombroses antologies, entre les quals destaquen Capitalipsis: pecats capitals (2Cabezas), On la nit creix (Escola d’Imaginadores) i Pànic (La Impremta). També és coordinador i editor de les antologies T.Errors, que en l’actualitat compten amb tres lliuraments publicats.

Con peces muertos dibujo coronas (Pez de plata)

«Ahir vaig estar mort. Ho sé perquè quan vaig despertar este matí em feien mal la melsa i el cor i alguna cosa m’estrenyia les costelles des de dins. I també perquè darrere de la infermera surava l’home sense cara que m’ha donat la benvinguda».

Foscor i bogeria són les baules que connecten els tretze relats que componen este llibre. De les realitats més cruels al surrealisme més simbòlic, endinsar-se en ells és penetrar en les ombres de ments escrostonades pel trauma, de psicopaties i esquizofrènies conscients, de trastorns sense capellà nascuts de la més absoluta desesperació.

Un home que li arranca el cap a una rata viva a mossegades, una mare que repta pel vàter, una plaga de paneroles que parasita a la humanitat. Una xiqueta enterrada viva en els voltants d’un pavelló industrial, una vella actriu interpretant el seu últim paper, una prostituta de luxe amb cames de metall.

Per estes pàgines vaguen els fantasmes de Cormac McCarthy i Lorrie Moore, Stanislaw Lem i Salman Rushdie, Kurt Vonnegut i Mónica Ojeda. I, sobre tots ells, Kafka. D’ells beu José Luis Pascual i els seus ressons bateguen en este exorcisme personal i terrible.