Dissabte 17 de Octubre – 12:00

PILAR PEDRAZA (Toledo, 1951) se doctoró en Historia del Arte por la Universidad de Valencia, donde ejerció como docente e investigadora hasta 2011, cuando empezó a dedicarse por completo a la escritura. A lo largo de su carrera, ha compaginado la investigación y la escritura, la docencia universitaria y la creación. En su obra encontramos cuentos, novelas, columnas, artículos, ensayos, ediciones críticas y traducciones de extrañas obras renacentistas como El sueño de Polífilo. Como escritora de ficción, es autora de una extensa obra, de entre la que cabe citar Las joyas de la serpiente, La fase del rubí, La pequeña pasión, Paisaje con reptiles, Piel de Sátiro, Arcano 13, La perra de Alejandría, Lobas de Tesalia, Mystic Topaz, El amante germano, Pánikas, Eros ha muerto, Nocturnas o Perseidas, su última antología de relatos.

Como investigadora, destacan sus ensayos sobre películas, como Metrópolis, La mujer pantera o Suspiria; sobre directores, como Federico Fellini o David Lynch, a quien dedica su último libro. Una de las aportaciones más importantes como investigadora es la comprendida en sus libros sobre la construcción de lo femenino en Occidente a través de la literatura y el cine fantástico, con obras como La bella, enigma y pesadilla, Máquinas de amar, Espectra, Brujas, sapos y aquelarres y Tenebrarium, que recoge y revisa varias décadas de la producción intelectual de la obra. Su obra ha aparecido publicada en antologías internacionales como The Valancourt Book of World Horror Stories y la ha hecho merecedora de diversos premios como el Ignotus, Nocte, Sheridan Le Fanu, Gabriel, o el Golem Honorífico a toda su trayectoria.

PILAR PEDRAZA (Toledo, 1951) es va doctorar en Història de l’Art per la Universitat de València, on va exercir com a docent i investigadora fins a 2011, quan va començar a dedicar-se per complet a l’escriptura. Al llarg de la seua carrera, ha compaginat la investigació i l’escriptura, la docència universitària i la creació. En la seua obra trobem contes, novel·les, columnes, articles, assajos, edicions crítiques i traduccions d’estranyes obres renaixentistes com El somni de Polífilo. Com a escriptora de ficció, és autora d’una extensa obra, d’entre la que cal citar Les joies de la serp, La fase del robí, La xicoteta passió, Paisatge amb rèptils, Pell de Sàtir, Arcà 13, La gossa d’Alexandria, Llobes de Tessàlia, Mystic Topaz, L’amant germànic, Pánikas, Eros ha mort, Nocturnes o Perseidas, la seua última antologia de relats. Com a investigadora, destaquen els seus assajos sobre pel·lícules, com a Metròpolis, La dona pantera o Suspiria; sobre directors, com Federico Fellini o David Lynch, a qui dedica el seu últim llibre. Una de les aportacions més importants com a investigadora és la compresa en els seus llibres sobre la construcció del femení a Occident a través de la literatura i el cinema fantàstic, amb obres com La bella, enigma i malson, Màquines d’estimar, Espectra, Bruges, gripaus i aquelarres i Tenebrarium, que arreplega i revisa diverses dècades de la producció intel·lectual de l’obra. La seua obra ha aparegut publicada en antologies internacionals com The Valancourt Book of World Horror Stories i l’ha feta mereixedora de diversos premis com l’Ignotus, Nocte, Sheridan Le Fanu, Gabriel, o el Golem Honorífic a tota la seua trajectòria.

Sinopsi PERSEIDAS (Valdemar)
De la ja extensa producció literària de Pilar Pedraza, en la qual conviuen novel·les de tall fantàstic –tres d’elles ambientades en l’antiguitat clàssica– amb assajos sobre la imatge i el paper de la dona en la història de l’art i de la cultura, estudis monogràfics sobre mestres del cinema i diverses col·leccions de relats –entre les quals destaquen Arcà tretze i Nocturnes, les dos publicades en Valdemar–, és en esta última faceta, en les distàncies curtes, on segons el parer de molts dels seus lectors més brilla la fecunda imaginació d’esta singular autora, feliç anomalia de les nostres lletres.
Perseidas. Relats abismals reunix setze contes narrats en primera persona on l’autobiogràfic es fantasia i transfigura, les anècdotes reals se sublimen i en elles acaben aflorant monstres, espectres, xicotets déus o personatges històrics somiats per un alter ego imaginari.
«En l’estrat més profund d’estos relats batega una curiositat històrica, una anècdota libresca, un centelleig vist en el mercat, una espurna volandera que l’ostra va recobrint de nacre, capa rere capa, fins a aconseguir una perla», comenta Pérez Ochando en la presentació. El fantàstic es manifesta en una papallona, una pedra d’ambre gris trobada en una platja, o un cristall de roca comprat als peus d’una piràmide i il·lumina el relat com perseidas caigudes des de l’abisme dels cels.
Sinopsi DAVID LYNCH (Silex)
El 15 de gener de 2025 una malaltia pulmonar va posar fi a la vida de David Keith Lynch a Los Angeles, Califòrnia, als 78 anys d’edat. Va ser un dels creadors nord-americans més importants de l’art modern alternatiu: pintor, músic, director i guionista, entre altres facetes de les arts plàstiques i el cinema. Va construir una obra cinematogràfica i artística difícil de classificar, marcada per la presència constant de l’oníric, l’inquietant i l’irracional. Este llibre recorre eixe conjunt heterogeni de pintura, so, matèria i narracions fragmentades i se centra en les principals fites de la seua evolució: els anys de formació com a artista plàstic, el pas al cinema independent amb Cap esborrador, la consolidació amb L’home elefant i Vellut blau, la seua incursió en la superproducció amb Dune i la maduresa expressiva d’obres com a Cor salvatge, Carretera perduda, Mulholland Drive, Inland Empire i Twin Peaks: The Return.

Perséidas (Valdemar)

De la ja extensa producció literària de Pilar Pedraza, en la qual conviuen novel·les de tall fantàstic –tres d’elles ambientades en l’antiguitat clàssica– amb assajos sobre la imatge i el paper de la dona en la història de l’art i de la cultura, estudis monogràfics sobre mestres del cinema i diverses col·leccions de relats –entre les quals destaquen Arcà tretze i Nocturnes, les dos publicades en Valdemar–, és en esta última faceta, en les distàncies curtes, on segons el parer de molts dels seus lectors més brilla la fecunda imaginació d’esta singular autora, feliç anomalia de les nostres lletres.

Perseidas. Relats abismals reunix setze contes narrats en primera persona on l’autobiogràfic es fantasia i transfigura, les anècdotes reals se sublimen i en elles acaben aflorant monstres, espectres, xicotets déus o personatges històrics somiats per un alter ego imaginari.

«En l’estrat més profund d’estos relats batega una curiositat històrica, una anècdota libresca, un centelleig vist en el mercat, una espurna volandera que l’ostra va recobrint de nacre, capa rere capa, fins a aconseguir una perla», comenta Pérez Ochando en la presentació. El fantàstic es manifesta en una papallona, una pedra d’ambre gris trobada en una platja, o un cristall de roca comprat als peus d’una piràmide i il·lumina el relat com perseidas caigudes des de l’abisme dels cels.

David Lynch (Sílex)

El 15 de gener de 2025 una malaltia pulmonar va posar fi a la vida de David Keith Lynch a Los Angeles, Califòrnia, als 78 anys d’edat. Va ser un dels creadors nord-americans més importants de l’art modern alternatiu: pintor, músic, director i guionista, entre altres facetes de les arts plàstiques i el cinema. Va construir una obra cinematogràfica i artística difícil de classificar, marcada per la presència constant de l’oníric, l’inquietant i l’irracional. Este llibre recorre eixe conjunt heterogeni de pintura, so, matèria i narracions fragmentades i se centra en les principals fites de la seua evolució: els anys de formació com a artista plàstic, el pas al cinema independent amb Cabeza borradora, la consolidació amb El hombre elefante y Terciopelo azul, la seua incursió en la superproducció amb Dune i la maduresa expressiva d’obres com Corazón salvaje, Carretera perdida, Mulholland Drive, Inland Empire y Twin Peaks: The Return.