Dissabte 17 de Octubre – 13:00

Eduardo Ruiz Sosa (Culiacán, Mèxic, 1983) va cursar estudis d’Enginyeria, Història de la ciència, Filologia espanyola i Creació literària. És autor de les novel·les Anatomía de la memoria (Candaya, 2014), per la qual va obtindre la I Beca de Creació Literària Han Nefkens, i El libro de nuestras ausencias  (Candaya, 2022, Premi Estat Crític); dels llibres de contes a voluntad de marcharse (2008, Premi Nacional de Literatura Inés Arredondo) i Cuántos de los tuyos han muerto (Candaya, 2019); i del llibre de cròniques Primera silva de sombra (2018).

Ha col·laborat en revistes com a Cuadernos Hispanoamericanos, La maleta de Portbou, Literal, Textos, Timonel o La palabra y el hombre. . Ha sigut membre del Sistema Nacional de Creadors d’Art (Mèxic) i, a Barcelona —on residix des de 2006—, és comissari del Festival de Literatura Llatinoamericana KM Amèrica, organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Biblioteques de Barcelona, a més de coordinar tallers i clubs de lectura en la Xarxa de Biblioteques Municipals.

.

El paisaje es un grito (Candaya)

Tot comença amb una deportació. Al Baldor, que viu des de fa anys en l’altre Costat, l’expulsen als llimbs dels sense papers per un embullat i absurd conflicte burocràtic. Obligat a enfrontar-se a l’Origen que va abandonar, torna al lloc on va nàixer i travessa, al costat de tres migrants indocumentats, els espais devastats del desert i de la Serra Mare. Després de la mort del Genízaro, un dels seus companys de viatge, el grup s’extravia en un laberint de pobles amb noms estrangers, mentres lluita per no sucumbir al desarrelament i a la desaparició.

En El paisatge és un crit, la tercera novel·la d’Eduardo Ruiz Sosa, convergixen la migració, els fantasmes del passat i del futur, la identitat que es trontolla i els paisatges arrasats per la violència i l’ambició. Per les seues pàgines transiten fàbriques a la frontera, cementeris, ruïnes, mines devastades per empreses extractives, territoris marcats pel narcotràfic i el treball precari, així com la història delirant d’un home que va intentar fundar vint-i-tres ciutats anomenades París. Una novel·la desbordant que explora les temptatives de recompondre el que queda de nosaltres després de les solsides del col·lectiu i l’íntim.

“Les novel·les d’Eduardo Ruiz Sosa són ambicioses i hipnòtiques, desbordants, insurrectes”.
Nadal Suau, El Cultural (El Mundo)

“Un llibre al·lucinant. El treball amb el llenguatge, el constant encreuament de gèneres, la desedimentación de paisatges i la seua pertinència ètica: tot fet amb un mestratge infinit”.
Cristina Rivera Garza, Literal Magazine