Elia Barceló (Elda, Alacant, 1957) es va iniciar molt jove en la ciència-ficció perquè, des de les seues primeres lectures, orientades pel seu pare, es va sentir inclinada cap a un gènere que li obria infinits mons i infinites possibilitats de veure la realitat, no sols la futura, sinó també la present i la passada. Sempre ha pensat que la ciència-ficció és el gènere que millor definix el nostre temps i l’únic que porta nous temes a la literatura, per això, quan va començar a escriure, es va decantar per ell i per totes les variants del fantàstic.

En els seus primers temps es va dedicar als relats i va col·laborar amb tots els fanzines i revistes de la dècada dels 80 i part dels 90. La seua primera publicació va ser en el fanzine Kandama, que editava Miquel Barceló, en la primavera de 1981. De fet, van anar dos relats en el mateix número: Embryo i Minnie.

Va tindre fins i tot l’honor que la revista Nova Dimensió, l’única professional que existia en l’època, li va sol·licitar un relat -Catarsi- que va ser publicat en el número 138, també en 1981, poc abans de tancar definitivament.

El seu primer llibre, Sagrada, que contenia huit relats i la novel·la curta inèdita del mateix nom va ser publicat en la col·lecció Nova, d’Edicions B en 1989.

Amb El món de Yarek, va guanyar en 1993 el Premi Internacional de Novel·la Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es va publicar en 1994 i, des de llavors, ha sigut reeditada tres vegades, dos a Espanya i dos a Mèxic (l’última en 2024), la qual cosa dona idea de la seua vigència a través del temps.

En 1996 es va doctorar cum laude en la Universitat Leopoldino Franciscea d’Innsbruck amb una tesi sobre “Els arquetips del gènere de terror en els relats fantàstics de Julio Cortázar”, que ha sigut publicada a Alemanya (1999) i a Espanya (2019) i deixa clar el seu entusiasme pel gènere.

Una altra de les seues novel·les de ciència-ficció, Conseqüències naturals, de 1994, ha sigut també reeditada com a edició d’aniversari vint-i-cinc anys després (Crononauta 2019) i ha sigut traduïda a l’anglés als Estats Units (2021).

La seua novel·la juvenil L’efecte Frankenstein (2019), un homenatge literari al Frankenstein de Mary Shelley en el seu segon centenari, va ser guardonada amb el Premi Nacional (2020) i va obtindre sis premis més, dos d’ells votats directament pel públic jove.

Des de fa dos dècades se la considera una de les tres escriptores de ciència-ficció més importants en llengua castellana, juntament amb l’argentina Angélica Gorodischer i la cubana Daína Chaviano.

Els seus relats i novel·les han sigut traduïts a més de vint idiomes. Participa regularment en festivals, congressos i taules redones a tot el món.
Sobre dos de les seues obres fantàstiques s’han rodat pel·lícules: “Transfer”, de Damir Lukacevic (Alemanya 2011) basada en “Mil euros per la teua vida”, que ha obtingut diversos premis internacionals, i “El secret de l’orfebre”, d’Olga Osorio (Espanya 2025) amb Michelle Jenner i Mario Casas com a protagonistes, basada en la novel·la homònima i que ara està disponible en la plataforma Movistar.

Per a ella, el fantàstic forma part de la realitat, i la realitat quotidiana és només un punt de partida per a aconseguir altres més carregades de significat. Li agrada considerar-se “auctora” o “auctrix” en el sentit clàssic llatí: com algú que augmenta el territori de la realitat existent, ampliant-lo amb noves províncies.

Per a premis en el gènere, vegeu més a baix, i per a més publicacions en l’ampli camp del fantàstic, terror i ciència-ficció, veáse la webpage (que, per desgràcia, necessita actualització): www.eliabarcelo.com

És també articulista d’opinió per al Diario.es, i columnista del Correu de Bilbao.

Considerada una de les escriptores més versàtils del panorama actual de la narrativa espanyola amb novel·les d’èxit i premis en diferents gèneres, és una de les autores hispanes de major prestigi mundial en l’àmbit del fantàstic i la ciència-ficció, al qual es dedica des de la seua joventut. En este camp ha obtingut nombrosos guardons:
• Premi Ignotus 1991 al millor relat de l’any per l’estrela
• Premi Internacional UPC 1992 a la millor novel·la de CF pel món de Yarek, quatre vegades reeditada, a Espanya i a Mèxic
• Premi Gabriel 2007 de l’Associació espanyola de fantasia, ciència-ficció i terror per tota la seua carrera dedicada al fantàstic
• Premi Celsius Setmana Negra de novel·la 2014 per Fills del Clan Roig, primer volum de la trilogia Anima Mundi
• Premi de la Crítica Literària Valenciana 2016 per la Maga i altres contes cruels
• Premi Ignotus 2018 al millor relat fantàstic per Fum i espills
• Premi de la Directora del Festival Celsius 2018 pel secret de l’orfebre
• Premi Retroignotus 2019 per Sagrada
• XXVII Premi Edebé de novel·la juvenil 2019 per l’efecte Frankenstein, novel·la amb la qual ha obtingut sis guardons més:
 Premie Sarment 2020 (Galícia)
 Premi Kelvin 2020 del Festival Celsius d’Avilés
 Premi Nacional de Literatura Juvenil 2020
 Premi Menjallibres (Vilanova i la Geltrú) 2021
 Premi Azagal (Tenerife) 2021
 Premi Hac (Cartagena) 2022
• Premi Sheridan Le Fanu 2020 per “tota la seua trajectòria i per mantindre viu l’esperit de la literatura gòtica”.
• Premi Adobes del Festival do Imaxinario (Vilagarcía de Arousa) 2021 per “la seua contribució als gèneres fantàstics”.
• Golem d’Honor 2021 de Golem Fest, València, per tota la seua trajectòria en el camp de la literatura fantàstica

El secreto del orfebre (Roca Editorial)

El secret de l’orfebre és, abans de res, una bellíssima història d’amor. Compte la relació entre un xic de dènou anys i una dona madura marcada per una relació de joventut amb un home major que ella. Ambientada en Ombria, territori imaginari i màgic, l’acció es desenrotlla en tres temps: l’Espanya dels cinquanta, la dels setanta i l’últim any del segle XX. Amb una prosa subtil i pausada, l’autora planteja en esta breu i intensa novel·la qüestions fonamentals com el pas del temps, la passió i la impossibilitat de l’amor.

La vida secreta de los vampiros

¿

Una obra que seduïx i pertorba, perfecta per a ànimes nocturnes, amants del gòtic i cercadors de bellesa en la foscor.

Vampirs, de l’aclamada autora Elia Barceló, és una invitació hipnòtica a submergir-se en les profunditats d’un mite tan fosc com fascinant. Molt més que un compendi de llegendes, este àlbum il·lustrat és una exploració inèdita de l’univers vampírico, on el sobrenatural, l’històric i el literari s’entrellacen amb una elegància inquietant.

Des de les ombres del folklore ancestral fins a les recreacions més contemporànies, Barceló —considerada una de les veus més versàtils i prestigioses del panorama narratiu espanyol— revela l’evolució d’estes criatures nocturnes: el seu magnetisme, les seues regles ocultes, les seues metamorfosis al llarg dels segles i el seu indestructible vincle amb el desig, la mort i l’eternitat.

Però esta obra va més enllà de l’anàlisi o la recopilació: tres relats inèdits, firmats per l’autora, travessen el llibre com a ullals literaris, obrint clivelles en la realitat i permetent que el lector experimente, en carn viva, el calfred de l’impossible.

Una obra imprescindible per a amants del fantàstic, col·leccionistes del bell i esperits valents disposats a mirar als ulls a la nit.
T’atrevixes a travessar el llindar?