Dissabte 11 d’octubre, 22.45

Laura Blázquez Cruz és doctora en Llengües i cultures i docent en la Universitat de Jaén. La seua investigació pivota entorn de la monstruositat i les manifestacions del teratològic en la cultura popular des dels àmbits psicològic, ontològic i el representatiu en les diferents arts, així com en relació amb el cos com a camp de batalla en el qual confluïxen la política, el biològic i la tecnologia.

Vampiros. Edición anotada

Antologia de relats esgarrifosos. Des de l’Edat mitjana a la primera mitat del segle XX.

d’Antonio Andrés Ballesteros González (Editor), Eugenio Manuel Olivares Merino (Editor), Julio Ángel Olivares Merino (Editor), Laura Blázquez Cruz (Editora).

Una antologia única dels millors relats protagonitzats per vampirs.

Mite llegendari i proteic, el vampir ha acompanyat a l’ésser humà des de temps immemorials, a l’aguait com a anunciació de l’alteritat, les pors reprimides i la voracitat dels nostres traumes, o formant part indissociable de la nostra essència com a plasmació de la mitat fosca i il·lustració de la dualitat que ens constituïx i materialitza els nostres anhels i instints més inconfessables.

La present antologia traça l’evolució del vampir en llengua anglesa des de les seues manifestacions en textos medievals, amb semas i modus operandi que anticipen les característiques primordials del chupasangres en segles posteriors, fins a l’eclosió manifesta de l’ens en el període decimonònic, amb la canonització dels vampirs de Polidori, Byron, Le Fanu, i, sobretot, l’obra seminal de Bram Stoker, desembocant en la idiosincràsia eclèctica o la reinterpretació avantguardista i allunyada dels pressupostos clàssics i puristes que dinamitzen la varietat i estilització del mite en la primera mitat del segle xx, com a gènesi de les dràstiques transformacions que es donarien, posteriorment, en la postmodernitat, metamorfosant-se el vampir en una icona adolescent o una sort de zombi descerebrat i despullat de la seua aura aterridora.

Els relats compilats en este volum giren entorn de conceptes i motius angulars com la immortalitat, la depredació en la seua accepció literal i figurativa ‒física, emocional, econòmica, biològica, etc.‒, la pèrdua de la identitat i la sang com a manteniment vital i elemental tematizado. Són obres a mode de cròniques de les tenebres sobre dimonis o paràsits de la sang en la ploma d’escribes de l’edat mitjana, textos a mig camí entre el real i el llegendari, traduïts del llatí a l’espanyol, als quals s’unixen relats d’autors consagrats dins del període daurat del gènere fantàstic com Joseph Sheridan Le Fanu, Bram Stoker, Mary E. Wilkins Freeman o, més tardans, H. P. Lovecraft i E. F. Benson, sense obviar a uns altres més invisibles que, com Manly Wade Wellman o Greye La Spina, van gaudir de predicament i van tindre els seus adeptes dins de l’àmbit de les publicacions «pulp» de les primeres dècades del segle xx. La nostra antologia, a diferència d’altres publicades amb anterioritat, s’endinsa en les ombres procel·loses dels temps medievals, sondejant orígens que a penes han sigut estudiats i als quals no se’ls ha prestat massa atenció prèviament.

Una segona part de l’obra abasta narracions del segle XIX, tant del període romàntic com d’època victoriana, des del primigeni malson de «El vampir» de Polidori (1819), fins a arribar a Drácula, cim del gènere i punt d’inflexió vampírica. Un tercer apartat engloba relats compostos des de la data de publicació de la magna obra de Bram Stoker (1897) fins a la mitat del segle xx. La raó d’esta restricció cronològica es deu al fet que, a partir aproximadament del citat paràmetre, el vampir, amb les degudes excepcions i matisos, va deixar de ser gradualment una icona terrorífica per a convertir-se en repositori cultural d’una altra mena d’ansietats i obsessions, patint un procés de «desencantament». En termes generals, l’evolució del vampir després de la Segona Guerra Mundial presenta transformacions i canvis tan significatius i diferencials respecte a les anteriors etapes que mereixeria una aproximació específica al fenomen.
Precedides d’una introducció d’índole general, les narracions, acuradament anotades, van acompanyades per introduccions específiques relatives als seus autors i als relats en si, respectivament. En este sentit, la nostra antologia proporciona una completa informació biogràfica i crítica respecte als textos seleccionats.

En definitiva, benvolgut lector, benvolguda lectora, parafrasejant les iròniques paraules de benvinguda al seu lúgubre habitada per part del comte Drácula en la immortal novel·la de Stoker, «Entre lliurement, isca sense perill, i deixe part de la felicitat que porta amb si».

La Hungría de Erzsébet Báthory

A través d’una anàlisi detallada de la seua vida, el seu context social i històric, este estudi pretén donar llum a la figura d’Erzsébet Báthory, amb el propòsit de delimitar, sempre a partir de dades objectives i documents varis, què hi ha de realitat i quina de ficció en la representació que ens ha arribat als nostres dies de l’anomenada “Comtessa sagnant”, segons s’assumix, una de les assassines en sèrie més cruels i despietades de la història.

A més de la interpretació de les constants i particularitats de la notòria comtessa mitjançant la immersió en la realitat de l’Hongria del seu temps, l’estudi perseguix consolidar una visió panoràmica i diacrònica d’este personatge mític. Així, l’aproximació es fonamenta també en una exegesi de les diferents actualitzacions, translacions i reescriptures que de Báthory s’han fet dins de l’àmbit de la creació literària, fílmica o teatral contemporànies.