Dissabte 18 de novembre, 16:30
Tannia R. Tamayo (Madrid, 1964) és una escriptora llicenciada en Ciències Químiques i doctora en Economia que ha compaginat la seua passió per l’escriptura amb la docència, amb la consultoria en matèria d’emprenedoria i gestió de la innovació i, en l’actualitat, amb la seua activitat en el sector social. Es va estrenar amb la ficció després del seu pas pel Màster de Narrativa de l’Escola d’Escriptors (Madrid, 2017). Fins a la data ha acabat un poemari, Los colores de la melancolía, i dos llibres de relats, Este no es nuestro lugar en la playa i Como si estuviera latiendo en otro cuerpo. La revista Quimera ha publicat els seus relats Blue Monday i El camí escarlata. En l’actualitat està en la seua segona novel·la.
El Peso del humo (Alberto Santos Editor)
El peso del humo parla de pacte de gènere, de la naturalesa, de l’art nou enfront de l’art tradicional, de la importància crítica de la poesia, de la intel·ligència artificial i el transhumanismo. De veritats no qüestionades i de dissidents que ho qüestionen tot. Però, sobretot, El pes del fum és una novel·la d’aventures en la qual l’heroïna ha resolt anar a la recerca de la veritat. Els lectors voldran acompanyar-la fins a un final que no els deixarà indiferents.
Any 703 després de la colonització. En Ezali, únic planeta habitable del sistema solar Lux, prospera una civilització supertecnificada Els seus habitants compten amb una Superinteligencia Artificial, Hac, amb la qual interactuen a través dels seus ajudants de polsera, que els són implantats en nàixer. Els ajudants s’ocupen de tot: sanitat, alimentació, urbanisme, clima… Alliberats així de l’esclavitud de la matèria, els ezalitas poden dedicar-se exclusivament a ser feliços. Només uns pocs utilitzen les seues capacitats intel·lectuals per a dedicar-se a la investigació científica: els anomenats «razonadores». No obstant això, qualsevol interacció amb la matèria està limitada pel Cànon Màxim, la norma de normes que regeix la societat en este planeta, i que es repeteix com un mantra al llarg de la novel·la:
La salut del nostre fum és Cànon Màxim, les fases de la vida han de ser respectades, el procés de metamorfosi ha de ser preservat i protegit.
Efectivament, els seus nadius canvien de sexe espontàniament a la meitat de la vida. Per això divideixen el seu cicle vital en dues fases: són protos abans de la metamorfosi, i deuteros, després. La majoria moren després d’una llarga vida amb cossos reparats pels ajudants. Només una xicoteta proporció envelleix de manera natural i accedeix a una tercera fase de la vida convertint-se en Núminos o savis ancians els oracles dels quals governen el món.
Tyra, una jove proto razonadora, ha posat en marxa un programa d’investigació sobre matèria viva, una cosa totalment nova que els Núminos han autoritzat per primera vegada. Però ha sigut exclosa de manera inexplicable en l’últim moment, la qual cosa la porta a rebel·lar-se contra l’statu quo i l’autoritat a la recerca de respostes. Fins a on estarà disposada a arribar per a aconseguir el seu objectiu? Quin preu hauran de pagar per això els ezalitas?