Dijous 16 de novembre, 19:45
Sergi Puertas (Barcelona, 1971) ha publicat recentment la novel·la autobiogràfica L’experiència (Peix de plata, 2022), el llibre de relats Estabulario (Impedimenta, 2017) i la novel·la gràfica Logout (Norma Editorial, 2015, amb dibuixos de Pier Brito). És autor a més de les novel·les Perquè sí, Subnormal, Mindundi i Com destruir àngels, i dels poemaris Tira els meus somnis al carrer i la pluja els farà créixer, Ángeles cansats i Continua buscant, hi ha milers de premis. Va ser redactor cap de la revista El Víbora durant els seus últims anys de marxa. Ha antologado i prologat també el volum Poesia per a bacteris. La resta de la seua producció, integrada per infinitat de contes i poemes, ha vist la llum a través d’antologies, diaris i revistes.
La cepa afgana (Pez de plata)
Després de successives ones pandèmiques, Espanya és la viva encarnació del caos. Les manifestacions de protesta s’han tornat tan freqüents que han passat a formar part del paisatge urbà, el colp d’estat s’augura imminent. Però la metxa s’encén de manera definitiva amb l’atemptat contra García Tejada: el coll del president es blega cap arrere després de rebre una bala en el front.
Després de mesos sense cobrar el seu sou, Ramón decideix depositar tot quant posseeix en la caixa de seguretat del banc. Pànic quan tots els comptes bancaris del país queden a zero, perplexitat quan dies després passen a llançar un saldo de cent mil milions d’euros. En este context, Ramón tractarà de recuperar el seu efectiu i de fugir d’una Barcelona violenta i marcial, sumida en l’anarquia i sacsejada pels èxodes massius. En el transcurs de la seua gesta, no obstant això, contraurà la nova variant del virus i es veurà obligat a perpetrar actes que li forçaran a reconsiderar el seu lloc en el món.
A través dels ulls d’un oficinista, d’una estudiant d’informàtica i d’un militar, El cep afganés a Barcelona va dibuixant, peça a peça, el quadre de la desintegració física i moral d’una Barcelona en quarantena rigorosa. És la icona parpellejant en l’extrem dret de la barra de tasques, és la connexió a Internet que torna només per a tornar a caure. Són els comerços desabastits, els atemptats terroristes, la impotència de no poder acudir al treball, la sensació que tot ha arribat a la fi.
Un retrat de la fi del món a peu de carrer des de l’extraradi de la Ciutat Comtal. Sergi Puertas ens proposa una visita guiada a l’epicentre de la catàstrofe.
“Portes queda situat molt a dalt entre els nostres talents nacionals”. Joan S. Lluna, Mundo Sonoro
“La prosa de Sergi Puertas et noqueja, és una punyada a la consciència”. Rosa Martí, Esquire
“Portes ofereix una visió del moment polític i social a Espanya associada a un país neuròtic per la falta de seguretat”. El Periódico / Europa Press
“Portes posseeix el nervi narratiu i l’habilitat de mesclar gèneres amb total desimboltura, i això no està a l’abast de tots”. Jordi Planas, Ruta 66