Dijous 16 de novembre, 18:00

Rocco Rodríguez es llicencia en Comunicació Audiovisual a València, on fonga al costat del poeta Gerard Chammister el culte Ministeri postnatural (2002) a mode de projecte artístic transdisciplinar. La religió entesa com l’obra d’art total que abasta totes les disciplines.

Els 300 Àudios Sagrats són el credo que conforma esta pseudoreligió basada en la sacralització de la tecnologia. Estes locucions robòtiques, tan fredes com categòriques, van ser creades i distribuïts per la xarxa entre 2002 i 2008.

Los Advenimientos Sónicos (2002/2006) i les conferències de Ingeniería de la Fe (2010/2011) serien alguns de les seues performance més sonades. Paral·lelament, Rocco Rodríguez desenvolupa la seua activitat com a realitzador dirigint els curtmetratges Instalando (2002) i Descargando (2003), el mediometraje documental Benidorm Sinfonía de una ciudad (2004) i infinitat de vídeos propagandístics del Ministeri postnatural, com el viralitzat Gran Árbol Kétor (2006).

Publica amb Libros.com la novel·la gràfica Fiesta en el Quirófano Coliseum (2014) i autopublica Domingo de Reprogramación (2018), expandint l’imaginari postnatural al mitjà imprés.

Ja matriculat en Belles arts en la facultat d’Altea, abandona per una temporada el dens univers postnatural per a crear un nou projecte més d’acord amb el seu jocós i desenfrenat estil gràfic; la xarxa de contactes alienígenes Uranuxsexfinder.com (2017) i la seua expansió, la revista UranuX Pop (2018).

Però després de l’entrevista que Rocco Rodríguez concedeix a la revista Vice en 2018, Ministeri postnatural és rellançat a una nova generació i edita com a projecte de final de carrera Códice Metro-Silicius (2021) a partir dels 300 Àudios Sagrats originals.

La seua ocasional labor com a escultor va servir per a crear enginys de la simbologia postnatural com la Cruzteclado (2016) i el Cartucho Bizantino (2019). En l’actualitat és director de Galería del Oráculo de Delfos i de l’editorial independent Epifanías a GoGo.

Códice Metro-Silicius

L’origen del Cartucho Bizantino es remunta a la nit dels temps. Sumeris i perses ja ho van emprar com a talismà en les seues conteses, repartint glòria i dissort a parts iguals. Imperis i races van caure i es van alçar, posseïts per l’influx d’este artefacte que encara ningú sabia què era ni com utilitzar-lo.

Així arranca Códice Metro-Silicius, una compilació de relats i microrelats de ciència-ficció que narra l’ascens i declivi del culte fonamentat en la sacralització de la tecnologia, Ministeri postnatural, alhora que exposa la seua doctrina. Entremesclant amb un mordaç sentit de l’humor deliris megalòmans, epifanies profètiques i història real de la formació fundada per Rocco Rodríguez i Gerard Chammister en 2002 a València.

La fusió de l’home amb la màquina per a aconseguir la immortalitat, la xarxa de xarxes concebuda com un déu o l’ecoterrorisme seran alguns dels temes recurrents d’esta selecció de textos que vertebren el credo postnatural.

Tot això en una cuidada edició de 276 pàgines en tapa dura amb stamping daurat, il·lustrada per Mik Baro, Jaume Palop, An Kaos, Sergio Ruipérez i Rocco Rodríguez