Pilar Pedraza (Toledo, 1951) es va doctorar en Història de l’Art per la Universitat de València, on va exercir com a docent i investigadora fins a 2011, quan va començar a dedicar-se per complet a l’escriptura. Al llarg de la seua carrera, ha compaginat la investigació i l’escriptura, la docència universitària i la creació. En la seua obra trobem contes, novel·les, columnes, articles, assajos, edicions crítiques i traduccions d’estranyes obres renaixentistes com El sueño de Polífilo. Com a escriptora de ficció, és autora d’una extensa obra, d’entre la que cal citar Las joyas de la serpiente, La fase del rubí, La pequeña pasión, Paisaje con reptiles, Piel de Sátiro, Arcano 13, La perra de Alejandría, Lobas de Tesalia, Mystic Topaz, El amante germano, Pánikas, Eros ha muerto o Nocturnas, la seua última antologia de relats. Com a investigadora, destaquen els seus assajos sobre pel·lícules, com a Metrópolis, La mujer pantera o Suspiria; sobre directors, com Agustí Villaronga, Federico Fellini o Jean Cocteau; i sobre la construcció del femení a Occident a través de la literatura i el cinema fantàstic, amb obres com La bella, enigma y pesadilla, Máquinas de amar, Espectra o Brujas, sapos y aquelarres. La seua obra ha aparegut publicada en antologies internacionals com The Valancourt Book of World Horror Stories i l’ha feta mereixedora de diversos premis com l’Ignotus, Nocte, Sheridan Le Fanu, Gabriel, o el Golem Honorífic a tota la seua trajectòria.
Vampiros en las sombras (Mikró)
Vampiros en las sombras aborda tres obres independents unides per la seua temàtica vampírica i el segell inconfusible dels realitzadors neozelandesos Taika Waititi i Jemaine Clement, englobades sota el títol “El que fem en les ombres”. La seua autora, Pilar Pedraza, aprofundeix en les fonts que inspiren la franquícia aprofundint en la seua naturalesa irreverent i la seua irresistible combinació entre horror i comèdia.
L’obra de Pedraza desmunta acuradament, sense trencar-les, les tres peces del conjunt: el curtmetratge, la pel·lícula i la sèrie, alhora que aprofundeix en les claus del seu humor, el seu encant i la seua originalitat, proporciona informacions valuoses per a comprendre i gaudir el conjunt.
Brujas, sapos y aquelarres (Valdemar)
A Brujas, sapos y aquelarres Pilar Pedraza duu a terme un recorregut històric i temàtic pels moments i llocs més rellevants de la bruixeria a través dels temps, detenint-se en aquells aspectes menys coneguts, com la bruixeria antiga, la pintura de diablerías barroca o el cinema de gènere de bruixes. Les bruixes volen des de l’antiguitat i són capaces d’infringir les lleis de la naturalesa i dels déus. Els mags, bruixes i embruixadors han proclamat sempre el seu poder per mitjà d’un màrqueting més o menys espectacular, dirigint-se com a amos als astres, els elements, els animals i les plantes. L’autora ens parla en primer lloc de les bruixes divines, Hécate, Circe i Medea, per a passar després a les d’estirp més popular.
L’estudi aprofundeix també, amb amenitat, humor i gran coneixement del tema, en la intensa i controvertida relació entre el cristianisme i la bruixeria: els processos de la Inquisició, la bruixeria basca o les bruixes de Salem. A continuació el lector trobarà una anàlisi estètica i cultural de l’arquetip de la bruixa i les seues diferents encarnacions: la bruixa vella, la bruixeria eròtica i de saló i la bruixeria moderna (la Wicca, el satanismo…) Finalment, l’autora ens ofereix una àmplia visió del panorama cinematogràfic sobre el tema: la pel·lícula pionera Häxan, del danés Christensen, les comèdies angleses i americanes, la trilogia dedicada per Dario Argento a les tres Mares de DeQuincey, o la més recent The Witch, que posa en evidència una vegada més la cinefília de Pilar Pedraza.
Ellas, las extrañas (InLimbo)
Ellas, las extreñas és una antologia d’autores espanyoles de l’insòlit que escriuen en els marges, que transiten els límits entre gèneres, que floreixen en les perifèries: en la de ser dona i en la d’habitar un àmbit geogràfic que valora més el que es crea fora que la producció pròpia. En paraules de Beatriz García Guirado: «A Espanya no és que no existisca una tradició, és que ens acomplexa». Amb estos relats weird, fantàstics, de terror, meravellosos, sempre cruels, terribles, inusuals, volem dur a terme una justa reivindicació: la de la seua existència. Narradores que escriuen malgrat el cànon, lliures, elles mateixes, que han vingut al món a pertorbar i a alterar les convencions sobre el que una dona ha d’escriure.
Amb els relats de Cristina Fernández Cubas, Pilar Pedraza, Alicia Sánchez, Pilar Adón, Ángeles Mora Álvarez, Patricia Esteban Erlés, Marian Womack, Izaskun Gracia Quintana, Gemma Solsona Asensio, Ana Martínez Castillo, Sofía Rhei, María Zaragoza, Tamara Romero, Sére Skuld, Isabel del Riu, Elisenda Solsona i Nerea Pallares. Una mostra més que rellevant del panorama del cas estrany espanyol escrit per dones on són totes les que estan, però no estan totes les que són.
«El rar ens fascina. El rar ens repel·leix. El rar no hauria de ser allí. Però està… Que l’última a eixir NO tanque la porta. Encara hi ha més per arribar», del pròleg de Beatriz García Guirado.