Pilar Pedraza

Pilar Pedraza

Pilar Pedraza

(Toledo, 1951) és una escriptora espanyola de reconegut prestigi. La seua obra, que compagina la ficció amb l’assaig de recerca, ha sigut mereixedora de diversos premis i els seus contes reapareixen amb freqüència en les pàgines de les antologies literàries.

És doctora en Història, va ser Consellera de Cultura entre 1993 i 1995 i vocal del Consell de RTVV, però la seua labor professional es va centrar fonamentalment com a professora en la Universitat de València fins a 2011, moment en el qual va començar a dedicar-se plenament a l’escriptura.

La seua carrera literària s’ha mantingut al marge de les modes i manté una coherència creativa que s’estén tant als seus assajos com a les seues obres de ficció. La seua producció sovint s’enquadra en la literatura fantàstica, si bé es tracta d’una fantasia travessada pel realisme. Sovint, la seua obra explora la frontera entre l’humà i ho animal, el visible i l’invisible, el natural i l’artificial, el present i el passat, la fantasia i el real. Les metamorfosis, així com la fascinació per la otredad, el mal, la mort i la ultratomba són constants al llarg de la seua producció.

El món fantàstic de Pilar Pedraza enfonsa les seues arrels en la cultura clàssica i demostra una rica erudició, que va des de l’Antiga Roma fins a l’avantguarda i el cyborg, passant per l’art barroc i els seus símbols. Si ben els seus referents literaris són Guy de Maupassant, Edgar Allan Poe, I. T. A. Hoffmann, Alfred Kubin o Gustav Meyrink, les seues obres estan també tocades d’un humor subtil i, sovint, macabre, que s’expandeix gojós en Mystic Topaz (2016).

Les seues traduccions de les obres renaixentistes Tractat d’Arquitectura d’Antonio Averlino Filarete, Atalanta fugiens de Michael Maier, els Emblemes de Alciato i, molt especialment, Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna són considerades com una referència a nivell nacional i internacional.

Al seu torn, ha sigut traduïda al francès la seua novel·la La fase del robí (Li vitrail écarlate, Éditions du Seuil), així com alguns dels seus contes (Li Jardí du Faune, L’Harmattan), també traduïts al portuguès, al català i al polonès.

Premis

  1. Les joies de la serp (1984).
  2. Premie Ciutat de València
  3. Premie de la Crítica 1984.
  4. Espectra. Descens a les criptes de la literatura i el cinema (2004).
  5. Premi Ignotus (2005).
  6. Llucifer Circus (2012).
  7. Premi Nocte (2013).
  8. Premi Sheridan Li Fanu de la Fira gòtica de Madrid a la trajectòria gòtica (2016)

Narrativa (S’han subratllat les novel·les més representatives de l’univers i estil de l’autora)

  1. Les joies de la serp (1984,Tusquets).
  2. Necròpoli (contes) (1985, Víctor Orenga).
  3. La fase del robí (1987, Tusquets, Valdemar).
  4. Mater Tenebrarum (contes) (1987, Valdemar).
  5. La xicoteta passió (1990), Tusquets, Càtedra.
  6. Les núvies immòbils (1994, Esther Tusquets).
  7. Paisatge amb rèptils (1996, Valdemar, Literatures Comunicació)
  8. Pell de sàtir (1997, Valdemar).
  9. Arcà 13, contes cruels (2000, Valdemar).
  10. La gossa d’Alexandria (2003, Valdemar).
  11. La síndrome de Ambrás (2008, Valdemar).
  12. Llucifer Circus (2012, Valdemar).
  13. Llobes de Tesalia (2015, Valdemar).
  14. Mystic Topaz (2016, Valdemar).
  15. L’amant germà (2018, Valdemar).

Assage

  1. La bella, enigma i malson (1983, Almudín, Tusquets).
  2. Federico Fellini (1993, Càtedra).
  3. Màquines de presa: la càmera vampira de Carl Th. Dreyer (1996, Eutopías).
  4. Màquines d’estimar. Secrets del Cos Artificial (1998).
  5. Metròpolis, Fritz Lang: estudi crític (2000, Paidós).
  6. Fantàstic interior: antologia de relats sobre mobles i estances (2001).
  7. La dona pantera: Jacques Tourneur (1942) (2002, Octàedre).
  8. Espectra. Descens a les criptes de la literatura i el cinema (2004, Valdemar).
  9. Agustí Villaronga (2007, Akal).
  10. Venus barbuda i la baula perduda (2009, Siruela).
  11. Bruixes, gripaus i aquelarres (2014, Valdemar).
  12. Jean Cocteau. El gran il·lusionista (2016, Shangrila).

Poesia

  1. Versos negres de la dona cremada (La Torre degli Arabeschi).
Resumen
Evento
HOMENATGE I LLIURAMENT DEL GOLEM D'HONOR a PILAR PEDRAZA
Lugar
Golem Fest, Centre del Carme. Carrer del Museu, 2,Vàlencia,Vàlencia-46003
Comienza
08/12/2018
Finaliza
08/12/2018
Descripción
13’00 h. HOMENATGE I LLIURAMENT DEL GOLEM D'HONOR a PILAR PEDRAZA, acompanyada per Emilio Bueso i Susana Alfonso. Lliurament del PREMI HONORÍFIC GABRIEL de *AEFCFT per José Luis del Riu (President de *AEFCFT) i *Dioni Rierol (Vicepresident). Aula Capitular. 45’.