Divendres 17 de novembre, 18:45

Luis Mateo Deu (Villablino, León, 1942). És un prolífic escriptor espanyol que està llicenciat en Dret. Va ser funcionari de l’Ajuntament de Madrid, és fundador en la dècada dels 60 de la revista Claraboia, al costat d’altres escriptors lleonesos. Ha centrat la seua activitat literària en el relat i la novel·la, convertint-se en un dels noms rellevants de la narrativa espanyola. És membre de la Reial Acadèmia Espanyola des del 21 de maig de 2001 i la seua obra ha sigut traduïda a nombrosos idiomes. En 1999 va guanyar el Premi Nacional de la Crítica i el Premi Nacional de Narrativa. La literatura de Luis Mateo Deu està centrada en la tradició fabuladora de Castella i Lleó, però la seua transcendència és universal. En 2020 rep el Premi Nacional de les Lletres.

Mis delitos como animal de compañía (Galaxia Gutenberg)

El protagonista d’esta novel·la té el cap volat, pateix un trastorn que li porta a la deriva, però no li impedeix mantindre una desballestada lucidesa. La seua vida és un deambular ple d’incidents que prenen forma en la seua imaginació i consciència i dels quals va donant compte com si en narrar-los alliberara la tensió de les seues obsessions o poguera trobar una justificació als seus patiments.

El protagonista és amo d’eixa desballestada lucidesa que es plasma de manera tan contundent en el relat que pot arribar a embolicar als lectors fins a límits impensables i potser sumir-los en la sospita que el seu patiment prové del temps i el món trastornat en el qual tan alteradamente sobreviu. Una sort, a la fi, de trastorn universal que concerneix a la societat actual i als seus desconcerts i perplexitats, i que avala el sentit últim d’esta rondalla tan divertida com pertorbadora.

És fonamentalment la novel·la d’una veu, la d’eixe inoblidable personatge, i d’un repte literari poc freqüent en la seua ambició simbòlica, i que respon a l’obra d’un escriptor tan peculiar com imprescindible que ha arribat imprescindible que ha arribat al límit del seu mestratge.