Dimarts 14 de novembre, 19.00
Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. Sala Magna (c/ de la Universitat, 2)
Jaume Balagueró va nàixer el 3 de novembre de 1968 a Lleida, però als cinc anys la família es va anar per a Barcelona per qüestions de treball del seu pare, metge, com el seu avi. L’altre avi era enginyer de camins, un dels pioners del Super-8 a Espanya. Tot el que veia a casa del seu avi era un univers de cinema. Així que des de molt xicotet va decidir que al que volia dedicar la seua vida era al seté art, encara que la decisió va tardar a agafar forma. Al principi el que li agradava era contar històries i escrivia molt. En el col·legi per exemple era sempre el que contava històries, moltes vegades histories de por.
En 1999 va dirigir el seu primer llargmetratge, Los sin nombre, una adaptació de la novel·la homònima de Ramsey Campbell, amb la qual va guanyar el Meliès d’Or a la millor pel·lícula fantàstica europea d’eixe any, suposant el seu enlairament a nivell internacional. En 2002 va dirigir al costat de Paco Plaza OT: la pel·lícula, un documental sobre el programa televisiu que tantes passions va despertar eixe any, on es feia un seguiment de les peripècies del grup de cantants.
Els seus dos següents llargmetratges: Darkness i Fràgils, per als quals va poder comptar amb majors pressupostos i la intervenció de prestigiosos actors d’Europa i dels Estats Units, apuntalen una obra aclamada a tot el món pels aficionats al gènere, coherent i molt personal. Ja no per la revisitació de temes recurrents que ha aconseguit fer seus, sinó per l’ús d’uns certs recursos expressius (les màscares antigàs, els transistors de radi antics, els vells retrats familiars, i el famós “efecte Balagueró”, una sort d’efecte estroboscòpic utilitzat en moments “sinistres” amb els quals aconsegueix recrear una atmosfera veritablement desasosegante sense recórrer necessàriament a truculencias massa explícites.
El seu següent projecte seria REC, que codirigida amb el seu gran amic Paco Plaza, es va convertir en la segona pel·lícula espanyola més taquillera de l’any 2007, només superada per El Orfanato de Baiona.
Dos anys més tard, recluta a Luis Tosar i Marta Etura per al thriller de terror Mientras duermes.
La cinematografia de Jaume Balagueró es construeix des de la seua peculiar visió de la cultura de l’apocalipsi, una visió molt personal de la fi del món en l’àmbit del quotidià. El quotidià és llòbrec, però no és distòpic, no es troba a la vora del col·lapse, l’apocalipsi sorgeix en la pròpia llar. Toca tots els aspectes més foscos i arrelats en la ment de l’ésser humà, la mort, els ritus ancestrals, l’existència del mal primigeni per damunt de les religions convencionals i la possibilitat de la societat moderna de poder abordar allò que no pot explicar.
La cinematografia de Jaume Balagueró es construeix des de la seua peculiar visió de la cultura de l’apocalipsi, una visió molt personal de la fi del món en l’àmbit del quotidià. El quotidià és llòbrec, però no és distòpic, no es troba a la vora del col·lapse, l’apocalipsi sorgeix en la pròpia llar. Toca tots els aspectes més foscos i arrelats en la ment de l’ésser humà, la mort, els ritus ancestrals, l’existència del mal primigeni per damunt de les religions convencionals i la possibilitat de la societat moderna de poder abordar allò que no pot explicar.
FILMOGRAFIA
2022 |Venus
2021 |Asalto A La Casa De Moneda
2017 |Muse
2014 |REC 4: El fin
2011 |Sleep Tight
2009 |REC 2: Experimenta el miedo
2008 |[Rec]
2005 |Frágil
2002 |La séptima víctima
2002 |OT: la película
1999 |Los sin nombre