Giovanna Rivero

DIUMENGE 14 DE NOVEMBRE A les 13.45 H

giovanna rivero

Giovanna Rivero va nàixer en Montero, Bolívia, en 1972 i viu en Lake Mary, els EUA. És escriptora i doctora en literatura hispanoamericana.

És autora dels llibres de contes Les bèsties (1997, Premi Municipal Santa Cruz), Contraluna (2005), Sang dolça (2006), Xiquetes i detectives (2009) i Per a menjar-te millor (2015, Premi Dante Alighieri 2018).

Ha publicat quatre novel·les Les camaleonas (2001), Tukzon (2008), Helena 2022 (2011) i 98 segons sense ombra (2014, Premi Audiobook Narration i portada al cinema pel director bolivià Juan Pablo Richter). Entre els seus llibres juvenils destaquen La propietària dels nostres somnis (2005) i El més fosc del bosc (2015, Llibre recomanat de l’any per l’Acadèmia Boliviana de Literatura Infantil i Juvenil).

En 2004 va participar del Iowa Writing Program i en 2007 va rebre la beca Fulbright. En 2011 va ser seleccionada per la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara com un de «Els 25 Secrets Literaris Millor Guardats d’Amèrica Llatina» i en 2015 li van atorgar el Premi Internacional de Conte «Collita Ena palatal».

tierra fresca de su tumba

Terra fresca de la seua tomba (Candaya)

En els contes de Terra fresca de la seua tomba apareixen pescadors que travessen les mars de la mort, xiquetes abandonades en les estepes que troben en el góspel un pont cap a la bellesa, dones la demència de les quals no és una altra cosa que un cor esbocinat, ancianes japoneses que caven en un jardí per a trobar el millor i el pitjor de si mateixes, xics d’una tribu del Canadà que es visten amb pells d’animals per a poder rugir de nou. Personatges, en definitiva, que esquincen la prima membrana de la vida ordinària, intenten tocar, amb les mans esteses de la infància, la dimensió sensual del més enllà i trauen el cap perillosament a un abisme interior que acabara per devorar-los.

Sis històries de foscor lluminosa que ens travessen com una ferida, i que al final ens fan comprendre les possibilitats de l’amor, la justícia i l’esperança, però també, com en «Un descens al Maelstrom» d’Edgar Allan Poe, l’altura i la profunditat de l’abisme.