DIVENDRES 25 DE NOVEMBRE A LES 19:45
Espido Freire (Bilbao, 1974) va créixer a Llodio (Àlaba) en una família d’origen gallec. Es va llicenciar en Filologia Anglesa i va diplomar en Edició i Publicació de Textos en la Universitat de Deusto. Va estudiar també música i cant en el Conservatori Superior de Bilbao Juan Crisóstomo Arriaga.
Debutaria com a escriptora amb “Irlanda” (Planeta, 1998, Premi Millepages). La novel·la va suposar una sorpresa en l’entorn literari d’aquell moment. Any i mig més tard va aconseguir el Premi Planeta per la seua obra “Bresquilles gelades” (1999). Es convertia amb vint-i-cinc anys en la guanyadora de menor edat en la història del guardó. Amb ella va obtindre també el “Què Llegir” 2000 a la millor novel·la espanyola.
Ha publicat, entre altres novel·les, “Soria Moria” (Algaida, Premi Ateneu de Sevilla 2006) i «Crideu-me Alejandra» (Planeta, Premi Azorín 2017). Amb “De la melancolia” (Planeta, 2019) suma en total nou novel·les publicades.
A elles que cal afegir diversos llibres de contes, entre ells “El temps fuig, Premi NH 2001, “El treball us farà lliures” (Pàgines d’Espuma 2008) i microcontes com a “Contes malvats” (Pàgines d’Espuma, 2010) i “Diccionari d’amors i pesares” (Mou la teua llengua, 2021).
Destaca també per la seua producció assatgística: els seus temes oscil·len entre l’anàlisi social, (“Primer amor”, “Mileuristes”, “Els dolents del conte”) la literatura (“Per a vós vaig nàixer”) i els viatges (“Fills de la fi del Món”, Premi de Llibre de Viatges de Llanes 2009, “Després dels passos de Jane Austen”, 2021). Tres assajos més (“Quan menjar és un infern”, “Volia volar” i “La vida enfront de l’espill”) tracten el tema del cos femení i els conflictes entre emoció i malaltia.
A més d’altres gèneres (poemes, llibre il·lustrat, teatre…) és autora de diverses novel·les juvenils: “L’última batalla”, SM, “El xic de la fletxa”, “El misteri de l’arca” (Premi Lletres del Mediterrani 2018) i “La sort està tirada”, a més de l’àlbum il·lustrat “Pioneres” (2019), totes elles en Anaya infantil.
Col·labora i ha col·laborat amb els principals mitjans de premsa nacionals; en l’actualitat col·labora en Ràdio Clàssica (Notes a peu de pàgina), Radi Euskadi (Boulevard) i la Cadena Ser (A viure Madrid). També intervé en el programa de televisió “Espill Públic” (Antena 3) i en les revistes Viatjar, Vida Nova i Influencers, a més d’en la plataforma literària Zenda i en el periòdic 20m.
També ha treballat com a traductora literària i com editora i assessora editorial.
Ha impartit cursos de creació literària en les principals universitats espanyoles i diverses internacionals. Considerada un referent en aqueix camp, dirigeix des de 2018 el Màster de Creació Literària de la Universitat Internacional de València, VIU, i des de 2022 el Màster en Creació Literària i Altres Narratives en The Core School, Madrid.
Manté la seua pròpia pàgina web, www.espidofreire.com i posseeix perfils en Facebook, Twitter i Instagram @espidofreire. Aqueixa faceta va ser reconeguda amb el Premi “Influencers” a la més destacada figura cultural de 2018 per part de la revista del mateix nom.
Duu a terme nombrosos viatges literaris que organitza des de 2015 amb El País Viatges i B the Travel Brand, en el qual els viatgers que l’acompanyen segueixen les petjades d’autors com Jane Austen, James Joyce, Karen Blixen o les germanes Brontë.
La crítica l’ha saludada com a una de les veus més interessants de la narrativa espanyola, i les lloances que van sorgir amb la seua primera obra han acompanyat les seues següents novel·les. Els seus lectors i reconeixements han aconseguit que siga una de les autores més conegudes i singulars a Espanya durant els últims vint anys. Ha sigut traduïda a l’anglés, francés, alemany, portugués, italià, grec, polonés, holandés, turc, lituà, croat, serbi…
Monòleg Abril en Estambul
Mediats d’abril de 2000. Una jove veinteañera viatja a Istanbul, on la ciutat, el seu exotisme i la salvatge alegria d’estar viva i ser lliure ho embolica tot. Llavors, una cosa horrible ocorre: una cosa impensable que vint anys més tard continua ocult en la ment de la dona actual; en un altre país, amb altres preocupacions. Però va ocórrer de veritat allò que recorda? O és tot, com succeeix en els malsons, una manera d’enfrontar-se a l’innomenable?
Aquest monòleg, que es va estrenar representat per la mateixa autora en el Teatre María Guerrero al setembre de 2017 amb excel·lents crítiques dins de l’obra “La llar del Monstre” (companyia Fills de Mary Shelley) proposa a l’espectador un joc entre la veritat i la mentida, entre el que considera que és correcte o allò davant què podria tancar els ulls.