Dissabte 18 de novembre, 20:50
Diumenge 19 de novembre, 11:30
David Roas (Barcelona, 1965) és escriptor i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en la Universitat Autònoma de Barcelona, on també dirigeix el Grupo de Estudios sobre el Fantástico (GEF) i Brumal. Revista de Investigación sobre el Fantástico. Premi ICREA Acadèmia 2018.
És autor dels volums de contes i microrelats Aquests d’un neci (1996), Horrors quotidians (2007), Distorsions (2010; guanyador del VIII Premi Setenil al millor llibre espanyol de contes de l’any), Bievenidos a Iceland® (2014; finalista de l’XI Premi Setenil), Intuiciones y delirios (2018), La casa ciega (2018), Invasió (2018), Monstruario (2021) i Niños (2022). També ha publicat les novel·les Celuloide sangriento (1996) i La estrategia del koala (2013). Els seus contes han sigut traduïts al portugués, francés, italià, anglés, croat, serbi i grec.
Especialista en el fantàstic, entre els seus assajos cal destacar: Teorias del fantástico (2001), Hoffmann en España. Recepción e influencias (2002), La sombra del cuervo. Edgar Allan Poe y la literatura fantástica española del siglo XIX (2011), Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico (2011; IV Premi Màlaga d’Assaig; trad. anglés, 2018; trad. italià, 2022), Historia de lo fantástico en la cultura española contemporánea (1900-2015) (2017), Cronologías alteradas. Lo fantástico y la transgresión del tiempo (2022), De la maravilla al horror. Los orígenes de lo fantástico en la cultura española (2022) i Historia de lo fantástico en las narrativas latinoamericanas I (1830-1940) (2023).
Historia de lo fantástico en las narrativas latinoamericanas (Iberoamericana Vervuert)
La voluntat d’este projecte és construir una Història del fantàstic en la narrativa de les diverses literatures llatinoamericanes (inclòs Brasil), amb la finalitat de poder oferir una visió panoràmica del cultiu d’esta categoria entre la dècada de 1830, moment en què comencen a aparéixer les primeres mostres del fantàstic a Llatinoamèrica, i 1940, any en què es va publicar la cèlebre Antologia de la literatura fantástica de Borges, Bioy i Ocampo, una obra que va contribuir decisivament a la reivindicació del fantàstic en l’àmbit hispà.
Si bé comptem ja amb alguns treballs específics sobre diverses d’estes literatures en particular, la majoria dels estudis té una orientació fonamentalment crítica o ben circumscrits a breus períodes cronològics, per la qual cosa componen una imatge fragmentària de la història i evolució del fantàstic llatinoamericà.
La visió de conjunt que ací s’ofereix permet evidenciar els camins temàtics i formals pels quals ha discorregut la narrativa fantàstica en els diversos països de Llatinoamèrica, les seues principals línies de força, els elements recurrents i les vies de renovació, sense perdre de vista les seues mútues influències, transvasaments i intertextualitats. Una visió de conjunt en la qual, a més, s’ha volgut visibilitzar i reivindicar l’obra de les escriptores, la presència de les quals en els cànons literaris i en el propi cànon del fantàstic resulta si més no insatisfactòria, la qual cosa afecta negativament el coneixement tant de l’estricte panorama del fantàstic com de la producció cultural realitzada per dones.