Dissabte 18 de novembre, 11:20
Dissabte 18 de novembre, 19:10 – LLIURAMENT GOLEM D’HONOR
Cristina Fernández Cubas, Premi Nacional de les Lletres 2023, va nàixer a Arenys de Mar (Barcelona) en 1945. És autora de cinc llibres de relats: Mi hermana Elba, Los altillos de Brumal, El ángulo del horror, Con Agatha en Estambul y Parientes pobres del diablo; dues novel·les: El año de Gracia y El columpio; una obra de teatre: Hermanas de sangre, i un originalíssim llibre de memòries narrades, Cosas que ya no existen, títols que han rebut un calorós tractament per part de la crítica i del públic i que configuren un dels universos literaris més singulars de la literatura contemporània. La seua obra està traduïda a deu idiomes. Va ser Premi Nacional de Narrativa 2016.
Ellas, las extrañas (InLimbo)
Ellas, las extrañas és una antologia d’autores espanyoles de l’insòlit que escriuen en els marges, que transiten els límits entre gèneres, que floreixen en les perifèries: en la de ser dona i en la d’habitar un àmbit geogràfic que valora més el que es crea fora que la producció pròpia. En paraules de Beatriz García Guirado: «A Espanya no és que no existisca una tradició, és que ens acomplexa». Amb estos relats weird, fantàstics, de terror, meravellosos, sempre cruels, terribles, inusuals, volem dur a terme una justa reivindicació: la de la seua existència. Narradores que escriuen malgrat el cànon, lliures, elles mateixes, que han vingut al món a pertorbar i a alterar les convencions sobre el que una dona ha d’escriure.
Amb els relats de Cristina Fernández Cubas, Pilar Pedraza, Alicia Sánchez, Pilar Adón, Ángeles Mora Álvarez, Patricia Esteban Erlés, Marian Womack, Izaskun Gracia Quintana, Gemma Solsona Asensio, Ana Martínez Castillo, Sofía Rhei, María Zaragoza, Tamara Romero, Sére Skuld, Isabel del Riu, Elisenda Solsona i Nerea Pallares. Una mostra més que rellevant del panorama del cas estrany espanyol escrit per dones on són totes les que estan, però no estan totes les que són.
«El rar ens fascina. El rar ens repel·leix. El rar no hauria de ser allí. Però està… Que l’última a eixir NO tanque la porta. Encara hi ha més per arribar», Beatriz García Guirado, del pròleg
La habitación de Nona (Tusquets)
Una xiqueta sent una enveja creixent cap a la seua germana Nona a qui tot el que li ocorre és especial i, la qual cosa és pitjor, li ocorre d’amagat. Una dona a la vora del desnonament confia en una benèvola i solitària anciana que li convida a prendre café. Un grup escolar comenta un quadre, i de sobte algú veu en ell una cosa inquietant que pertorba la serenitat del moment. La narradora s’allotja en un hotel madrileny i en eixir viu un salt en el temps. Cristina Fernández Cubas revisita la infància i la maduresa, la soledat i la família, la quotidianitat de les nostres cases i les nostres ciutats i ens descobreix que en tots ells tal vegada nien inadvertits el misteri, la sorpresa i l’esgarrifança.