Carolina Sarmiento

Dissabte 18 de novembre, 13:25

Carolina Sarmiento. Foto: David Feito

Carolina Sarmiento (Asturias, 1981) ha publicado la novela Tarada (Pez de Plata, 2021), la colección de relatos Animales urticantes (Pez de Plata, 2020) y el poemario Ikiru (vivir) (Gravitaciones, 2018). Ha contribuido con sus textos en varias obras colectivas. Licenciada en Comunicación Audiovisual por la Universidad Complutense de Madrid, trabaja como redactora en el área de cultura de los informativos de la Televisión del Principado de Asturias (TPA), coordina talleres de escritura creativa y es la responsable de la revista digital Creatividad Literaria. Todas las noches inventa un cuento para un único oyente.

Carolina Sarment (Astúries, 1981) ha publicat la novel·la Tarada (Pez de Plata, 2021), la col·lecció de relats Animales urticantes (Pez de Plata, 2020) i el poemari Ikiru (viure) (Gravitacions, 2018). Ha contribuït amb els seus textos en diverses obres col·lectives. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid, treballa com a redactora en l’àrea de cultura dels informatius de la Televisió del Principat d’Astúries (TPA), coordina tallers d’escriptura creativa i és la responsable de la revista digital Creativitat Literària. Totes les nits inventa un conte per a un únic oïdor.

Vrësno (Pez de Plata)

Fa molts anys que Stanis Otief va perdre la pista dels seus pares. Què ha sigut d’ells tot este temps? Desconeix el seu destí, però tampoc està segura de voler saber-ho.

L’última vegada que els va veure, quan es va separar d’ells, els seus pares vivien en Vrësno, un poble remot sobre el qual pesa una llegenda negra. Vrësno se situa en el més alt d’una muntanya de difícil accés, les seues cases formen la rosca d’una serp i els seus habitants, els Zalea, tots parents entre si, desperten en Stanis grans temors i inquietuds.

Ara, convertida en una fulgurant estrela de la música, Stanis Otief ens contarà la seua història i intentarà fugir de l’estranyesa que li provoca l’absència dels seus pares. I ho farà amb la guitarra al muscle, en una sentida i potent confessió.

Vrësno explora la frontera entre la realitat i la ficció, entre el que ens volem creure i el que preferim ocultar. Una cerca interior i un testimoniatge, el de la protagonista, tocat pel misteri, la foscor i l’imant de la naturalesa més salvatge. Qui pot assegurar que coneix realment als seus pares?