Dissabte 18 de novembre, 11:20

Ana Martínez Castillo (Albacete, 1978) és poeta, narrat ra i editora. A més de poemes i relats en diverses antolo gías i webs, ha publicat cinc poemaris: Bajo la sombra del árbol en llamas (Edicions de la Isla de Siltolá, 2016), La danza de la viga (Edicions de la Isla de Siltolá, 2017), Me vestirán con cenizas (Versátiles Editorial, 2019), De lo terrible (Chamán Edicions, 2020) i La fiebre y al semilla (Maclein i Parker, 2023).
En l’àmbit de la narrativa insòlita, han vist la llum les col·leccions de relats Reliquias (Eolas Edicions, Les portes del possible, 2019) i Ofrendas (Eolas Edicions, Les portes del possible, 2021).

Ellas, las extrañas (InLimbo)
Ellas, las extrañas és una antologia d’autores espanyoles de l’insòlit que escriuen en els marges, que transiten els límits entre gèneres, que floreixen en les perifèries: en la de ser dona i en la d’habitar un àmbit geogràfic que valora més el que es crea fora que la producció pròpia. En paraules de Beatriz García Guirado: «A Espanya no és que no existisca una tradició, és que ens acomplexa». Amb estos relats weird, fantàstics, de terror, meravellosos, sempre cruels, terribles, inusuals, volem dur a terme una justa reivindicació: la de la seua existència. Narradores que escriuen malgrat el cànon, lliures, elles mateixes, que han vingut al món a pertorbar i a alterar les convencions sobre el que una dona ha d’escriure.
Amb els relats de Cristina Fernández Cubas, Pilar Pedraza, Alicia Sánchez, Pilar Adón, Ángeles Mora Álvarez, Patricia Esteban Erlés, Marian Womack, Izaskun Gracia Quintana, Gemma Solsona Asensio, Ana Martínez Castillo, Sofía Rhei, María Zaragoza, Tamara Romero, Sére Skuld, Isabel del Riu, Elisenda Solsona i Nerea Pallares. Una mostra més que rellevant del panorama del cas estrany espanyol escrit per dones on són totes les que estan, però no estan totes les que són.
«El rar ens fascina. El rar ens repel·leix. El rar no hauria de ser allí. Però està… Que l’última a eixir NO tanque la porta. Encara hi ha més per arribar». Del pròleg de Beatriz García Guirado.